William Forsythe
Sodomitzi’m, sr Forsythe! En vull més, més, més! Em farà vergonya, però deixi’m intentar fer el ball de la pluja al costat de tots aquests sonats! Si és que m’ho ha fet passar teta!
Vejam, com ho enfoco: això és una companyia de ballet clàssic (taló punta, taló punta i un dos tres) que ha caigut en mans d’un boig: el tal Forsythe que vull que em sodomitzi. Demostren una tècnica excel·lent: com ballen, els condemnats.
L’ordre lògic (que no cronològic) pot ser aquest: d’entrada hi ha la tècnica dels ballarins (l’escena del gimnàs), pura forma: passos d’aire clàssic, un rere l’altre, més, més, més, més, més, rendició a la tècnica (i abducció del públic). Aleshores, veus un ballarí que, tic-tic, se li’n va l’olla dissimuladament: introdueix un sacseig al cap, s’esvera quan salta… com un protozou -jo què sé- que es descontrola enmig dels ballarins. ¿Hi ha una explicació de què carai fa aquest ballarí descontrolat? No, cap ni una (i així ho diu -escena 3-): senzillament, Forsythe introdueix el caos (més ben dit, el caos ja fa temps que l’hi tenim, al món escènic -escena 1-).
Resultat: el caos es tradueix en deixar-se anar, deixar-se anar es tradueix en una explosió de vitalitat irrefrenable: el petit caos inicial (el joc de Forsythe amb el ballet clàssic) com a origen de la vida i, sí senyor, el plaer: la tècnica es desborda i, a l’última escena, apareixen 50 col·legiales i col·legialus movent-se en èxtasi febril. Són tots 50 ballarins davant el públic, tots vestits igual, tots deixats anar. Bestial. M’aguanto fort a la butaca. Suo, sr Forsythe…
(Impressing the Czar és una coreografia de William Forsythe amb direcció artística de Kathryn Bennets, amb el Ballet Reial de Flandes. Teatre Lliure, 27 i 28 de febrer.)
