Lisi Estaràs & Les Ballets C. de la B.
4 ballarins i 3 músics llançats al cul del món: l’home alt, resignat, la dona mig trencada, el defallit perpetu i l’insensat que intenta fer broma. Ballen, es desesperen, s’imiten, canten, ballen, es desesperen, s’imiten, moren, ballen. L’home alt sembla que aprèn alguna cosa, es torna admirable, però tant és: al cul del món, res té cap conseqüència. Ballen, moren, ballen.
La coreografia és d’una coherència fantàstica: Lisi Estaràs posa en dansa uns caràcters la mar de sucosos: no serà ben bé el mateix un home sol, que un que en mira a un altre, que un que és mirat per un altre, que dos que estan junts. Viuen, ballen, s’imiten, i és un plaer: tots 4 ballarins es mouen (quan ho fan, que és poc, llàstima, recoi!), de fàbula.
Però ha faltat res perquè l’espectacle es posés a vibrar. La llum, que ben administrada és capaç de crear intimitat i desenganxar l’espai, a Patchagonia ha estat estranyament duríssima. Com duríssim era l’escenari de plàstic amb l’arbre beckettià; com estrany ha estat arribar i trobar els personatges en escena per, al començar l’obra, apagar els llums i encendre’ls de nou com si haguéssim vist la trampa; com malaguanyats han semblat els ballarins al no dur el seu personatge un salt més enllà fins l’èxtasi. Tot ha estat frenat, sembla, de manera ben conscient: d’acord, no hi ha èxtasi possible, al cul del món. Però quin greu.
(Patchagonia és una producció de Les Ballets C. de la B. amb coreografia de Lisi Estaràs i interpretada per Melanie Lomoff, Ross McCormack, Nicolas Vladyslav, Tatiana Saphir i Sam Louwick.)
