MOVIMENTS I REFORMES

Volem que balli o ja ens està bé que ens ensenyi el suspensor: memorable pregunta, la que ens fa aquest tio (31 anys, xandall, assegut al vestíbul del Mercat de les Flors). Bah, està clar que si el seu ballar és comparable a ensenyar el suspensor (entenguem-nos: suspensor: protecció genital), gairebé tant li fa una cosa com l’altra: deixem-ho córrer? Doncs no, no, que la pregunta té gràcia: no es tracta tant de quina opció durà a terme (de fet, a la que et despistes ja t’ha ensenyat el maleït suspensor: és negre) sinó de la pregunta mateixa, que és tota una declaració de principis: què faig jo en un escenari, què necessiten aquests per estar contents: quina mandra i quina tonteria.

La pregunta encara es torna més bona quan, al cap d’una estona, ens la repeteix: de debò, he de ballar o us ensenyo el suspensor. És clar que sí: opció A, opció B: no ens en sortim. Com amb al mòbil que utilitza connectat als altaveus (si quiere ser atendido en catalán, pulse almohadilla; si quiere ser atendido en castellano, pulse asterisco), estem en un univers on no es coneixen altres opcions: o dansa o calçotets, i tant és.

Part de l’encant és que el tio, en altres ocasions, ha demostrat que balla bé. Però avui és pura sinceritat: no en té ni les més remotes ganes: s’aixeca, fa deu moviments, sembla concentrat, en fa deu més, de cop s’afluixa i ho abandona a mig fer. “Odio ballar”, i dinamita la seva trajectòria: a mi em fa gràcia. A més, explica que avui es troba fatal, ens deixa sentir els missatges d’ànims que té al contestador del seu mòbil, parla en directe amb la seva mare (li recomana que balli sardanes), penja, descobreix que això podria servir com a final i, és clar, acaba.

(Sin_cobertura és una improvisació “per a conversa, telèfon mòbil i ballarí que parla” de David Fernández programada per Àrea Tangent dins el cicle Llançar [el cos] a la batalla del Mercat de les Flors, el 12 de març.)