Yasmeen Godder
4 marrecs poden ser molt més tètrics que 4 adults. Aquest és el primer encert de l’obra: pel mal rotllo, per degradar-se, res millor que les noves generacions. Perquè l’obra va d’això: de com uns corrompen als altres i els altres temen, però també volen, ser corromputs.
El segon encert surt de les limitacions del primer: els 4 marrecs no són cap meravella ballant; però així com hi ha companyies que fan saltar a qui no sap saltar, i és grotesc, aquí Yasmeen Godder ha tret el màxim suc a les possibilitats d’aquests joves i ens serveix una obra prou eficaç: ara et clavo la mà a la panxa, ara us colpejo les galtes un contra l’altre, ara xisclo com un tocinet a mig degollar: a estones, fa el seu efecte.
El problema, però, és cap a on du la coreografia: a Sudden Birds, du al lloc de sortida en comptes de sortir a buscar un lloc d’arribada. És a dir, cada gest ja representa una idea, però no li afegeix res: Yasmeen Godder, en comptes de posar carn a les idees, per fer que vagin traient més i més suc al gust de cadascú, ha posat idees a la carn i l’ha tornat avorrible, sí, però també avorrida.
(Sudden Birds és una obra de Yasmeen Godder amb Maya Weinberg, Shahar Brown, Yasmin Ferber, Alexandra Shmurak i Karni Postel. Mercat de les Flors, 29 i 30 de març de 2008.)
