Domini públic
El que s’ha mogut he estat jo. Gens bé, evidentment, però sí senyor: braços amunt, passos endavant, mans als ulls, cap a l’esquerra, al voltant del grup, ajupit. Què és això? Doncs l’última proposta de Roger Bernat, el fundador de l’antiga Companyia General Elèctrica, vell enffant terrible amb els seus muntatges que barrejaven ballarins amb actors del Bagdad, i actual home pensatiu. Res de teatre, aleshores? No, sí que hi ha teatre, aquí, sí que hi ha llenguatge escènic, però sense actor ni escenari: el que hi ha és una peculiar concepció del fet teatral que, per més inri, neix qüestionada.
Al gra (espatllaré l’efecte sorpresa però, en aquest cas, és ben contingent): resulta que cada espectador du uns auriculars a través dels quals rebrà un munt de consignes: que alci una mà qui recordi l’olor de la cuina dels seus avis, que avanci cap al centre qui hagi robat en un supermercat. Amb tot plegat, uns anem guanyant unes jaquetes de la Creu Roja, uns altres unes mantes, uns altres unes màscares: el mal rotllo sembla que s’apropa. Les preguntes tontes continuen: qui estigui satisfet de les seves sabates, que les assenyali; qui hagi parlat malament d’una persona a qui havia estimat, que se separi del grup. Sembla una gimcana, riem. Però quant durarà això? Quant de temps estem disposats a aguantar abans de pensar que és una presa de pèl i ofendre’ns? Per què s’assembla tant a un entreteniment de pijos? Què hem de fer quan rebem la consigna “camineu al voltant dels morts”? Quan arribarà la bofetada que ens incomodarà a tots? Què passa si no arriba tal bofetada? Potser no és molt pitjor, aleshores?
A tot aquest munt de consignes i desplaçaments (qui es treu els auriculars comentarà com de tètric ho ha vist: homes de la Creu Roja movent-se caòticament per entre gent de color taronja), doncs s’hi ha de sumar -visca!- vint o trenta nivells més: l’ús intencionat de la música, l’ús de la veu institucional que dóna les consignes, l’ús del joc com a part de l’experiència artística, l’ús de l’espai interior i exterior, els crèdits finals i, és clar, el regal directe de 1.000 preguntes per tots aquells que anem a veure propostes escèniques per interrogar i aprendre ara vés tu a saber què.
(Domini públic és un espectacle de Roger Bernat i F.F.F, amb el públic del dia, dins el cicle Radicals Lliure. Teatre Lliure, del 10 d’abril al 4 de maig.)
