MOVIMENTS I REFORMES

Toca lligar caps: 2 actors, una història, 6 punts de vista: comença l’equizofrènia: ella explica el que recorda, escenifica el que va fer, interpreta el que van dir. Ell també explicarà el que recorda, escenifica el que va fer, interpreta el que van dir. Però només començar, els 2 actors ja es trepitgen les veus i es contradiuen les interpretacions: ok, ells no lligaran massa els caps, serà feina nostra. Però amb la d’expectatives que ens creen, es trenquen i es reorienten, el desembolicador que ho desemboliqui bon desembolicador serà. Tu, però quin plaer quan anem descobrint els fils: més, més! Llavors, em trec el barret davant el text, perquè no només tot quadra, sinó que la manera de dir-ho lliga amb allò que és dit.

De fet, el barret me’l torno a posar de seguida per poder-me’l tornar a treure -hop- davant el treball actoral: saludo els 2 personatges tan frescos que trobem aquí. I, guaita, me’l poso i me’l trec uns quants cops més -i hop hop-, perquè també saludo les tonteries que se’ls ocorren, i saludo les interrupcions punyeteres (improvisades?) que es fan l’un a l’altre, i les pauses tan calculades, l’escenografia tan mínima, la visió del fet teatral com un joc i el nivell de risc assumit.

(Duques de Bergara unplugged és una obra de Sergi Fäustino, amb David Espinosa i Mònica Muntaner. Teatre Lliure, del 18 d’abril al 4 de maig.)