Protégeme, instrúyeme 1.1
M’agrada el text de presentació: “Davant les acollonants i catastròfiques previsions de futur, Núria i Juan imaginen una instrucció subtilment dissenyada que prepari Yago per a situacions extremes”. Doncs això: una parella histèrica instrueix histèricament al seu fill, fred com el gel: que si la societat és un fàstic, que si això és un llac de taurons, que t’hauràs de curtir com en Rambo, com Indiana Jones, com John McClane, que en qualsevol moment la palmem, que sort que ens tens a nosaltres.
Coses bones: la fúria dels actors, que arriben a vessar saliva com un volcà (sí: ecs) per dir el que necessiten dir. Una altra cosa bona: gran part del text, que té ritme, visió escènica, mala bava, ironia…
Però l’obra no deixa de ser una mena de Club de la comèdia en versió apocalíptica i estètica moderniki (música, tecnologia, carn, agressivitat, frivolitat). És a dir: l’obra agafa un tema (les pors quotidianes), el posa davant un mirall convex (aquí entra l’estètica moderniki, de manera una mica gratuïta) i el torna més irrisori que no pas terrible. Irrisori perquè els únics que assumeixen l’acolloniment són els actors, no pas el públic, a qui no se li donen motius de pes. D’aquesta manera, els actors queden com uns tarats i el públic, despreocupadament, riu, aplaudeix i se’n va tal com ha entrat.
(Protégeme, instrúyeme 1.1 és una obra de Marta Galán, amb Núria Lloansi, Juan Navarro i Yago Navarro. Teatre Llliure, del 17 d’abril al 4 de maig.)
