Mosaic Mediterrani
Quatre coreografies per lluir-se i convèncer al respectable que la nova fornada de ballarins està a punt per menjar-se el món: la gent d’IT Dansa passa per ser la crème de la crème de l’Institut del Teatre i la seva última obra, Mosaic Mediterrani, arriba a escena per defensar-ho.
Amb coreografia de Bonachela -Naked Thoughts-, 8 ballarins es planten amb potència damunt l’escenari: la combinació de moviments ràpids i bruscs amb d’altres de lents i suaus, junt amb un constant traspàs de causes i efectes entre cossos, és altament energètic. Els 8 ballarins (nom a recordar: Yuval Lev) compleixen de pe a pa amb la frenètica coreografia i, d’entrada, impressiona. De tota manera, Bonachela continua deixant-me un regust a festival de final de curs: de petit comences ballant el Llibre de la Selva i, a base de moltes hores i malabarismes coreogràfics de primer ordre, que no pas plantejament estètic, et surt això.
Després del consagrat Bonachela, arriba el torn a dos coreògrafs joves, generació de 1978: Nora Sitges-Sardà, amb Cara B i Gustavo Ramírez amb En busca de, tots dos amb algunes idees interessants però afectades per un excés de pretencions (gestos que signifiquen idees, mirades existencials que substitueixen oportunitats dansístiques, escenografies més ideològiques que no pas funcionals) i un domini encara irregular del conjunt (especialment en Sitges-Sardà, la línia argumental és clara però tan bon punt els ballarins passen a segon terme es converteixen en una nosa i tenen mal resolt el seu paper). És a Cara B on apareix Eduard Turull, desbocat en el seu paper: un altre nom a seguir d’aprop.
Per acabar, el bombò: Jardí Tancat, de Nacho Duato amb música en directe de Maria del Mar Bonet: uep, que intel·ligent i uep, que bonic. Que intel·ligent per com en Duato ha traduït en moviment la música, amb diferents nivells de joc i lectures gens òbvies. I bonic, francament bonic, per la simplicitat alegre dels gestos. Duato són paraules majors i, aquí, qui no balla s’està assegut i no passa res, qui està content fa una tombarella i queda bé, i qui està trist s’abraça als altres i commou. Sembla màgic: tingues una bona coreografia i tindràs uns bons ballarins. A Jardí Tancat tot és simple, harmoniós, delicat i segur, i avança cap a alguna banda: ballant, l’obra parla d’alguna cosa: precisament de com és de simple, harmoniosa, delicada i segura la vida que aquí s’hi presenta.
(Mosaic Mediterrani es una obra d’IT Dansa, dirigida por Catherine Allard amb Anna Altés, Eulàlia Bergadà, Ares d’Angelo, Laia Garcia, Albert Garrell, Jori Kerremans, Hyung-Bo Kim, Yuval Lev, Michele Mastroianni, Estela Merlos, Gemma Miró, Elena Montes, Núria Navarra, Jesús Sanz i Eduard Turull. Mercat de les Flors, del 8 al 18 de maig)
