MOVIMENTS I REFORMES

escenaris, butaques i postures diverses

Hiroaki Umeda

with 3 comments

L’altra vegada va estar més aprop de la catalèpsia. Hiroaki Umeda va venir al mateix recinte -el Mercat de les Flors- el març del 2007 i llavors sí que vaig pensar: està boig. Vaig pensar: quina bèstia. Vaig pensar: que potent. Ara, ha repetit el mateix espectacle (While going to a condition) i n’hi ha afegit un altre (Accumulated layout). Però avui no he pensat que està boig, ni quina bèstia, ni que potent.

Perquè és veritat que Umeda segueix propulsant el seu cos com li peta, però no presenta la contundència de llavors.

En primer lloc, a causa d’un fet tan bàsic com l’escenari, molt més gran que el de l’altre cop. Això suposa que els llums que abans li queien a sobre i el torturaven al límit de la catalèpsia (era terrible, com obria els ulls sota el xorro de llum intermitent), ara els té lluny de manera que només il·luminen i donen, plim, un toc modern: ells no tenen un paper físic, ell no cobra un paper heroic: el resultat és inofensiu.

A més a més, hi ha el problema d’una coreografia que navega sense rumb fixe: d’entrada, quan Umeda comença a moure parts aïllades del seu cos és perfecte perquè immediatament et sap mostrar el seu cervell o fins i tot el seu tórax donant ordres: et parla de la presa de possessió cèl·lula a cèl·lula del seu cos. Però després els seus gestos s’acceleren i segueixen una lògica més visual, en plan breakdance, que no pas muscular: deixa de mostrar el seu control i només continua un espectacle admirable però intrascendent.

Una lectura més oriental, que digués que Umeda no parla del seu cos sinó que l’utilitza per conduir-nos cap a un estat contemplatiu/estètic/hipnòtic, tampoc no funciona. Sí que hi ha certa intenció (a través de l’ús insistent de la llum, els sorolls i la seva gestualitat introspectiva), però no va gaire lluny: els gestos estan tallats, com si els abortés, i el conjunt de moviments no s’endinsa cada vegada més i més enlloc.  

(“While going to a condition” i “Accumulated layout” són dues coreografies d’Hiroaki Umeda. Mercat de les Flors, 8 i 9 de juliol.)

Written by sr 1

Juliol 9, 2008 a 3:48 pm

Arxivat a Dansa

3 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. cony, he llegit sobre aquest paio avui; creus que m’agradaria?

    xfar

    Juliol 9, 2008 at 7:13 pm

  2. El problema del Grec és que tot és vist i no vist… Hiroaki Umeda: finito.
    Tot té el seu risc, però crec que et pot agradar molt, a tu i el teu gall d’indi:
    en teatre:
    http://www.barcelonafestival.com/cat/detall/195/a_disappearing_number
    en dansa:
    http://www.barcelonafestival.com/cat/detall/207/sutra
    i si t’agrada el Dido&Eneas de Purcell i tens 40 euros, el plat fort de dansa:
    http://www.barcelonafestival.com/cat/detall/206/dido_aeneas
    a veure què.
    I jo ara me’n vaig a veure en Vigalondo…

    sr 1

    Juliol 9, 2008 at 7:51 pm

  3. jejeje em penso que t’agradarà però només fins a cert punt… ja em diras!

    xfar

    Juliol 9, 2008 at 8:07 pm


Deixa un comentari